Joan Leita i Graell

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJoan Leita i Graell
Biografia
Naixement1936 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort2012 Modifica el valor a Wikidata (75/76 anys)
Berga Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótraductor, filòsof Modifica el valor a Wikidata

Joan Leita (Barcelona, 1936 - Berga, 2012) va ser un filòsof, teòleg i traductor català.[1]

Va fer el batxillerat a l'escola Virtèlia i les carreres de filosofia i teologia a les ciutats de Barcelona i Innsbruck (Tirol, Àustria). El 1955 va ser ordenat com a jesuïta.[2]

El seu primer llibre El fonament irreligiós de l'església va ser guardonat amb el Premi Carles Cardó d'investigació religiosa el 1969. Aquest mateix any, l'ordre li va manar que publiqués les seves obres en col·leccions teològiques especialitzades i de titularitat catòlica; i no pas en unes de populars, propietat d'editorials seglars. Això, atès que la seva tesi sobre l'evangeli de sant Marc calia que fos sotmesa a l'autoritat de l'Església, mitjançant els pèrits en teologia reconeguts per la jerarquia, abans no se sabés si fóra bo que fos divulgada i amb les modificacions pertinents. El 1971, arran del següent assaig, L'antievangeli, publicat per l'editorial Pòrtic, fou expulsat de l'orde per desacatament a la imposició d'adés.[2] L'orde el va pretendre desnonar del pis on vivia en comunitat, manant-li-ho sols de paraula; perquè a efectes formals i legals, fos ell qui se n'hagués anat per la seva voluntat. Ell, però, va hi continuar vivint fins que li ho van haver de venir a dir amb notari i per escrit. Tot sembla que l'afer el va menar la jerarquia jesuïta regional o estatal. Quan el cas va arribar a la seu que, com totes les ordes, té al Vaticà, no hi van trobar ben fet que se l'expulsés. Tanmateix no per això van manar als jesuïtes responsables de l'expulsió que se li demanés de reingressar a l'orde.

A partir dels anys vuitanta del segle XX va traduir nombrosos clàssics de la filosofia i obres de literatura infantil i juvenil, sobretot del grec clàssic i de l'alemany.[1] És reconeguda, entre d’altres, la seva traducció de Friedrich Nietzsche La Genealogia de la Moral, publicada per Edicions 62 el 2010.

Obres[modifica]

  • El fonament irreligiós de l'església (Nova Terra. Col·lecció "L'home Nou", 27. 1969)
  • L'antievangeli (Pòrtic. Col·lecció "Llibre de Butxaca", 33. 1971)
  • El sentit evangèlic del divorci (Pòrtic. Col·lecció "Llibre de Butxaca", 64. 1973)
  • El sexe fantàstic (Selecta. Col·lecció "Biblioteca Selecta", 469. 1973)
  • Anàlisi destructiva de la religió (Edicions 62. Col·lecció "Llibres a l'abast", 128. 1976)
  • Estudi de l'evangeli herètic I (Autoedició. 1982)
  • El budisme (Barcanova. "Biblioteca Cultural". 1991)
  • Autòpsia del nou catecisme catòlic (Martínez Roca, 1993) Publicada, i sap si també escrita, sols en versió espanyola.
obra inèdita:
· Estudi de l'evangeli herètic II. Igual que la primera part, havia de ser autoeditada, mes no ho va poder arribar a fer mai.
· El frau de Déu - lectura del Llibram. Anunciada la publicació a Llibres de l'índex, per l'Associació Republicana Constantí Llombart el vint-i-dos d'agost del dos-mil sis, no es va arribar a fer mai. Segons dues fonts del seu entorn el llibre sols va existir en forma de projecte. Això pot ser que també sigui el cas de la segona part de l'obra d'adés.
· Contes de gènere polícíac. En possessió d'un seu amic.
· Recull d'aforismes. En possessió d'un seu amic.
Traduccions

Va fer traduccions de psicologia i filosofia, en general per Laia o Edicions 62, editorials successives de la col·lecció "Textos Filosòfics":.[2]

  • La interpretació dels somnis (Empúries. Col·lecció "Biblioteca Universal". Dos volums), de Freud
  • La genealogia de la moral, i El gai saber, totes dues de Nietzsche
  • El banquet, Fedre i Parmènides, totes tres de Plató
  • Retòrica - Poètica i Psicologia, totes dues d'Aristòtil
  • Manual d'ètica i Enquiridió, totes dues d'Epictet de Hieràpolis
  • Reflexions, de Marc Aureli
  • Fonamentació de la metafísica dels costums, de Kant
  • Fenomenologia de l'esperit (dos volums), de Hegel
  • Teoria pura del dret (Edicions 62 - Diputació de Barcelona. "Clàssics del pensament modern", 41. Dos volums) de Kelsen
  • Trets fonamentals de l'època contemporània, de Fichte*
  • Sobre la quàdruple arrel del principi de raó suficient, de Schopenhauer
  • Sociologia: investigacions sobre les formes de la socialització, de Simmel.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Joan Leita i Graell». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «LEITA I GRAELL, JOAN». visat.cat. [Consulta: 21 març 2021].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_Leita_i_Graell&oldid=32654873»